dissabte, 13 d’agost de 2011

MELMELADA DE MORES




A casa som molt aficionats a sortir pel camp amb els amics i collir tot allò que el camp ens dona. Des d’espàrrecs de marge, bolets, fonoll marí, tàpares,cireretes d’arboç, mores i és per això que faig tot tipus de conserves.
Fa uns dies vem anar a collir mores i després de ben atipar-nos vaig fer aquesta melmelada per poder gaudir de tot el seu sabor durant tot l’any.

MELMELADA DE MORES
½ k de mores
½ k de sucre
Suc de llimona

Les mores les hem de rentar bé amb aigua i deixar escórrer per poder treure’ls-hi la pols dels camins. Ens hem d’assabentar si els camins han estat tractats amb herbicides per no recollir les mores.
Una vegada rentades es trituren o xafen amb una forquilla i es posen a coure amb el foc baix juntament amb el sucre fins que tot estigui ben caramel•litzat (s’ha d’anar remenant contínuament).
Finalment afegirem el suc d’una llimona i posarem la melmelada dins pots hermètics que en calent girarem (la tapa cap per avall) per poder fer el buit. Deixar tombats fins que es refredin.
Amb aquestes mides surten dos pots de 450g o 3 de 300 g.
Posar una etiqueta identificativa i guardar en el rebost.
Espero que us agradi!

La preparació amb la Thermomix és molt semblant: primer es trituren les mores 10 segons a velocitat 9, després s’afegeix el sucre i es programa 20-22 minuts, temperatura Varoma i velocitat 2. Quan s’acaba el temps s’afegeix el suc de la llimona i es posa dins pots, es giren i s’espera que es refredin amb la qual cosa hauran fet el buit.
Espero que us agradi!
PD: la melmelada de mores sempre té pinyol, si no en volen es pot colar però per a mi perd l’essència de les mores.




5 comentaris:

elsfogonsdelabordeta ha dit...

En breu em toca a mi fer-la, com m'agrada la de mores!
Petonets
Sandra

Sílvia A. ha dit...

Està boníssima!

GEMMA ha dit...

Hola Silvia, acabo de descubrir el teu blog i ja en soc seguidora. M'agrada el que he vist i m'ha cridat l'atenció el nom del blog, ja que es el titol del primer llibre de cuina que vaig tenir, de la Montserrat Segui. un dels millors llibres de cuina, per mi.
Et convido a visitar el meu blog, si vols...
petonets.

coco ha dit...

Quina maravella! Haurem de ferla i menjarla amb galetas, pa, formatge, o tota sola.

Comida para Llevar ha dit...

Hola! No coneixia el teu blog. Gràcies epr agregar-me als teus blogs prefertits. Em quede a pegar una ullada!
Un Abraç