dimecres, 29 d’abril de 2009

PASTISSETS



PASTISSETS

Per fi tinc una mica de temps i he el•laborat aquests pastissets que són típics de Menorca. Amb l’ajuda del meu fill de cinc anys que hi posa molta voluntat hem anat tallant els pastissets i desprès ensucrant-los perquè aquest cap de setmana llarg els provin els nostres amics a la vora del mar.


Ingredients:
400 grs de farina
200 grs de seu
Sucre vainillat
2 rovells d’ou
200 grs de sucre

Sucre llustre

Posar la farina en un bol i barrejar el sucre i el sucre vainillat, afegir la grassa i els rovells d’ou. Feu una pasta compacte.
Estireu amb el corró la massa (que quedi de 8mm) i aneu tallant amb un talla pastes (aquí a Ciutadella hi ha la discussió de si els pastissets han de tenir cinc, sis o set puntes) jo el tenia de sis puntes. Ja us diré que han dit els amics.

Posar en una safata de forn amb paper de forn i coure a 180º uns 15 minuts.

Esperar que es refredin per treure’ls i posar el sucre llustre.

Espero que us agradin!!!

10 comentaris:

Mercè ha dit...

Sílvia, aquests pastissets no els coneixia, però tenen molt bona pinta!! Queden compactes com els polvorons?
Gràcies per la recepta!! :)
Petons!

Gemma ha dit...

Tot el que ve de Menrca és deliciós... només pel fet de ser d'allà ja és una garantia.
El seu és el llard, oi? Jo també em pregunto si queden com uns polvorons, tipus pasta seca...

Mercè ha dit...

Sílvia, passa't pel meu blog quan puguis que hi tens una sorpreseta! ;)

Sílvia A. ha dit...

Moltes gràcies !!!
Gemma com be dius el seu és llard el que passa és que quan més va més barrejo el barceloni i el ciutadellenc.
A mi personalment m'agraden una mica secs (com galetes) però entre tots els amics cada un va dir la seva així que a provar-los a veure el que!!!
Petons a les dues, que us segueixo tot el que puc i em fa una enveja sana tots els cursos que feu que no vegis!!!

Sílvia A. ha dit...

Ah!! M'oblidava de dir-vos que els pastissets ha de tenir cinc o set puntes i jo per acabar les "discussions" vaig dir.lis que els meus eren catalans i havien de ser una mica diferents.
Que aprofiti!!

Anònim ha dit...

Ehi, puc dir que vaig ser un dels privilegiats i vaig tastar els pastissets de na Silvia, tenc a reconeixer que eren ben bons! supòs que allà on els vam menjar també influia, sols que ara tens el nou repte per acabar de fer el típic pastisset: fer-los plens (que son la meva debilitat!) i amb SET puntes i així la comissió de puristes del pastisset podran fer-te un homenatge així com cal. I ja saps que tens els amics seguidors de les teves delicatesens sempre disposats a provar les novetats. Salu2 Biel

Sílvia A. ha dit...

Gràcies Biel: a la pròxima sortida vora el mar intentaré que siguin de set puntes i plens de confitura. I tots a provar-los eh!!!

Rosa ha dit...

Hola Silvia, me acabo de añadir como seguidora tuya, y aunque entiendo bastante el catalan, menorquin e ibicenco, hay palabras que...te importaría decirme que es el seu? ¿ manteca de cerdo, mantequilla?
Un besito wapa y buen finde

Sílvia A. ha dit...

Hola Rosa: el seu, es manteca de cerdo. Perdon por el retraso pero no siempre me puedo conectar al bloc por tema de estudios.
Muchas gracias por seguirme yo tambien abri tu blog.
Gracias.

Rosa ha dit...

Gracias wapisima por la aclaración.
Bona nit