diumenge, 31 d’octubre del 2010

PILOTA DE FUTBOL


PILOTA DE FUTBOL
Avui us explicaré la història d’aquest pastís. El dia de Cap d’Any ens juntem tots els amics per sopar i cada any fem un joc per acabar l’any. Hem fet l’amic invisible, “tombolone” (és un joc típic italià), la cuca... i aquest any passat vam fer un amic invisible especial doncs cadascú oferia el que podia donar sense fer cap despesa o que aquesta fos mínima. Ens vam regalar des de uns passejada per la nostra illa, un power point del poble, un curset d’informàtica, una xerrada entre amigues, un detall de ceràmica fet a casa.... bé moltes coses. Jo vaig oferir un menú complert, però justament li va tocar al fill d’uns amics que de seguida es va posar a tremolar doncs és una mica menjamiques i cada dia pensava quan el convidaria a dinar.
La solució va arribar quan en altres blocs vaig veure el pastís en qüestió ( el noi és un gran jugador de futbol) i li vaig dir que li feia un canvi, enlloc d’un menú li faria el pastís del seu aniversari, i així li vaig fer però esperant fins dia 22 d’octubre.
Bé una vegada explicada la història us passo a detallar el pastís amb les meves variants.

Ingredients:


Pa de pessic
4 ous
120 g de sucre
120 g de farina
1 cullereta de Royal
Pa de pessic de xocolata
4 ous
120 g de sucre
120 g de farina
1 culleradeta de Royal
30 g de colacao ,nesquik

Pasta de trufa
200 g de xocolata sense llet
2 rovells d’ou
160 g de mantega
250 g de nata
5 cullerades de sucre
3 cullerades d’aigua

Fem els pa de pessic barrejant els ous i el sucre fins fer una crema brillant, afegim la farina i el llevat i barregem amb comte. Escampem la barreja a la safata de forn i courem 10 minuts a 180º.
El pa de pessic de xocolata el fem igual però afegint a xocolata en pols.
Reservem els pans de pessic i fem la pasta de trufa.
He canviat les mides, però bàsicament és la recepta del llibre de la Montserrat Seguí “Cuinar és senzill”.
Posem a desfer la xocolata amb l’aigua i el sucre al bany maria, la traiem del foc i afegim els rovells d’ou remenant amb un batedor, després ho posem al foc fins que arrenqui el bull. Es deixa refredar una estona i afegim la mantega i quan està del tot fred afegim la nata. Llavors s’ha de deixar refredar del tot i ho posem a la nevera perquè agafi consistència.
Mentre preparem la base del pastís: Fem uns hexàgons i pentàgons de paper de 4’5 cm de costat i tallem 10 hexàgons de pa de pessic i 6 pentàgons de pa de pessic de xocolata. En un bol rodó posem paper film i col•loquem un pentàgon a la base i els hexàgons al voltant fins completar la pilota. Després es posa la pasta de trufa i es tapa amb la resta del pa de pessic de xocolata, esperem unes hores i ja el podem girar i preparar per regalar.



Espero que us agradi!!!

9 comentaris:

mercè ha dit...

Ja és ben casual que aquesta mateixa setmana és el segon que veig!, igual que a la Gemma de -cuinant a canet- et dic que t'has ben lluït noia!, quina feinada i quina bona idea per a oferir al noi!, segur es deuria quedar ben parat... Aquesta iniciativa de l'amic invisible apte a totes les butxaques, és una molt bona proposta.Una abraçada.

Visc a la Cuina ha dit...

Aquest és un pastís d'una artista, em miro bé el procés per fer-lo a casa: tinc una nena que està boja pel futbol... Molt maca aquesta idea d'amic invisible diferent!

ANNAFS ha dit...

El nen deuria quedar encantat, és un pastís molt maco, un bon regal!

Anònim ha dit...

En un mes el vull fer per un petit boig del futbol, a veure si em surt tan bé com a tu! :D

MªJose-Dit i Fet ha dit...

Aquest pastís el vaig fer per a l´aniversari del meu fill i ens va encantar també, per cert les vostres idees de celebració em semblen molt bones!!! petonets

josep ha dit...

som en Josep s'al.lot que va renir sa sort de poder disfrutar d'aquest dolç i preciós detall de la meva amiga invisble, estava una mica preocupat al principi perquè jo no som gaire menjador i la Silvia 'es molt bona cuinera' i em volia atapeir !!! però va quedar com una reina i a més us puc assegurar que va ser a mes de polit boníssim!!!! gràcies i avam si aquest any torno a tenir tanta sort

Sílvia A. ha dit...

Gràcies Josep! Ja començo a pensar que fer si em toques una altra vegada!
Petons

Mercè ha dit...

Sílvia, de ben segur que el nen devia quedar encantat amb una pilota tan dolça com aquesta! :)
Petons!

Coses de Llàbiro ha dit...

Gràcies per la visita.
Sempre m'han semblat molt complicats de fer aquests pastissos però molt originals.