diumenge, 28 de març de 2010

LA MONA


Aquest any tenia moltes ganes de preparar la mona, els meus fills me la demanaven i jo volia complir el seu desig, a més per fi vaig trobar els “plumeros”
A més a més va coincidir que havien d’anar a dinar a casa d’uns amics que tenen dues nenes i l’ocasió s’ho mereixia.
Com aquí no és típica la mona encara que poc a poc han anat introduint les mones de xocolata, amb pastís casi no se’n veuen, per això en arribar a casa dels meus amics les nenes varen exclamar: - qui fa anys, avui? –què és això de la mona? I jo gustosament els hi vaig explicar.

La Mona
Ingredients:
Pa de pessic
125 g de sucre
125 g de farina
4 ous
1 culleradeta de Royal
Raspadura de llimona

Crema de mantega
250 g de mantega
75 g de sucre llustre
2 rovells d’ou

Melmelada de préssec
Melmelada de mora
Ametlles

Crema de xocolata (jo vaig fer servir Nocilla, però millor pasta de trufa)

Plumeros
Ous de xocolata, figures de xocolata…

Fem un pa de pessic (millor el dia abans).
En un bol hem de barrejar els ous sencers amb el sucre fins que quedi una crema esponjosa, llavors afegir la raspadura de llimona.
Després afegim la farina i el llevat tot passat pel sedàs, remenem una mica fins incorporar-ho tot bé.
En un motlle de 26 cm untat amb mantega i millor amb un paper de forn al fons coure’l al forn calent 180º uns 30 minuts.
Quan el traiem del forn, per treure-li l’aire el deixem caure d’un pam tres o quatre vegades i així no baixa.

Crema de mantega
S’han de treballar molt bé els rovells d’ou amb el sucre llustre i després barregem la mantega tallada a trossos fins que tot queda ben incorporat.

Melmelada de préssec
Posem uns 100 g de melmelada en un cassó amb tres cullerades d’aigua, ho escalfem i després ho colem amb un colador fi i així queda molt fina.

Muntatge
Tallarem el pa de pessic dues vegades per poder fer tres pisos. Entre mig d’un posem melmelada de mora i a l’altre crema de mantega. Pintem el voltant amb la melmelada de préssec i enganxem les atmelles.
Per sobra vaig posar la crema de xocolata i adorns de crema de mantega decolor vermell i verd.
Afegim les figures de xocolata i els plumeros i ja tenim la nostra MONA preparada.



Espero que us agradi!



9 comentaris:

La cuina vermella ha dit...

Segur que tothom va quedar meravellat amb la teva creació. Sens dubte t'ha quedat genial. No feu mona per pascua??? No ho sabia. Segur que tu ja has introduït la mona i a partir de l'any vinent ja les veuràs a totes les pastisseries de la teva zona. PEtons.

ANNAFS ha dit...

Una mona ben maca i bona, segur que els nens van quedar encants, amb la xocolata!

Xavier ha dit...

Quina monada de mona amb el conillet de xocolata!

Escrius de Menorca estant? És per això que dius que feu mones, eh?

Una besada!

MaryLou ha dit...

T'ha quedat ben xula!!! els nens, per cert guapíssims!!! segur que estaven encantats!
Una abraçada

Sílvia A. ha dit...

La cuina vermella: aquí no és tradició la Mona, però jo sóc de BCN i sempre els hi he fet la mona als amics i després als fills, ja que un dia de Pasqua sense Mona no era el mateix, fins hi tot un anys que estàvem de viatge ben comprar un pa de pessic i uns quans ous Kinder que era el que més agradva als nens i en mig d'un bosc vem improvisar una Mona.

Xavier, jo sóc de BCN però porto molts anys aquí però aquesta tradició no la perdré mai, M'encanten les Mones de xocolata.

Annafs, Marylou: van quedar encantats i ja em demanen un altre pel dia de Pasqua.

Mercè ha dit...

Sílvia, t'ha quedat una mona de luxe!! No m'estranya que la mainada quedéssin sorpresos!! :) A Menorca què és típic de Pasqua?
Petons!

Sílvia A. ha dit...

Hola Mercè: aquí no és típica la Mona però jo sempre he seguit aquesta tradició ja que quan era petita a BCN el meu padrí m'enviava unes mones meravelloses i tinc tants de bons records que ho he seguit fent pels fills dels amics i des de fa uns anys pels meus.
Petons

guspires que viatgen amb el vent (Gemma) ha dit...

Molt maca la mona; genial! Nosaltres aquest any també la farem; ja estem esperant amb deliri aquests quatre dies de festa per posar-nos a la cuina. I tal i com pinta el cel sembla que avui mateix començarem amb els experiments culinaris: sembla que ha de caure tot del cel a la terra.
Bona Setmana Santa!
P.D. Els nens genials! Segur que els hi va faltar temps a menjar-ne un bocí.

Gemma ha dit...

T'ha quedat genial! Està molt bé que ensenyis aquestes tradicions, que la Mona de Pasqua és d'aquelles coses que no s'ha de perdre mai.
Jo aquest any n'he fet tres!!!