.JPG)
Quina alegria i quins records he tingut al veure els blocs on tothom parlava de la crema catalana. Quan era petita a casa es celebrava Sant Josep ja que el meu besavi se'n deia i era típic d'aquesta data fer crema i recordo veure a la meva mare fer la crema i després cremar-la amb aquella pala de ferro que es posava ben vermella al foc i aquesta pala (que per cert era de la meva àvia) és amb la que jo avui he fet la crema cremada.
Quins records més macos!!!
.JPG)
La recepta és del llibre Cuinar és senzill de la Montserrat Seguí
Ingredients
500 ml. de llet
3 o 4 rovells d'ou
125 g de sucre
15 g de Maizena
1 pell de llimona
Canyella
Us la copio tal com està en el llibre que de ben segur que us surt bé.
Poseu els rovells d'ou, amb el sucre, en un cassó; barregeu-lo bé amb una espàtula de fusta; afegiu la Maizena; afegiu-hi un raig de llet bullent, que haureu perfumat amb la canyella i la llimona; acabeu d'abocar-hi la llet, remenant seguit amb el batedor. Poseu la crema al foc i continueu remenant amb el batedor, fins que arrenqui el bull però sense deixar-la bullir; traieu-la del foc. Continueu remenant uns segons més ja afora del foc i aleshores ja la podeu abocar a la plàtera o a les cassoletes on l'heu de servir; deixeu que es refredi del tot.
Si la voleu cremar, feu-ho uns 15 minuts abans de servir-la; s'espolsa la crema amb sucre i s'hi passa la pala de ferro ben vermella.
Espero que us agradi!
.JPG)
7 comentaris:
I tant, quins records, el meu avi és deia Josep i també fèiem festa grossa. La teva crema és estupenda i si és de la Montserrat seguí encara més. Molts petons.
Jo recordo molt bé la festa, tota la família al voltant de la taula,però la crema catalana me l'havia de menjar sense cremar ja que quan era petita no m'agradava el sucre cremat...
Quina bona crema!
M’agradaria tenir un ferro d’aqueixos per socarrar el sucre.
Jo ara estic a la recerca de la recepta de la sopada, crema paraŀlela del País Valencià.
de petit, a casa, també havia una pala per cremar la crema de St Josep igual que aquesta treva, tindre que mirar que s'ha fet d'ella, crec que la crema cremada així té un toc diferent més autentic
Una abraçada!
Crema catalana a molt blocs... i tots feta de manera diferent, es veu que a cada casa s' hi afegeix el seu toc diferent... Jo també la cremava amb un pala, però he canviat el butà per inducció i ara ho he de fer amb un soplet. No és el mateix.
ptns.
La pala.... quan es va morir la meva àvia varen haver de buidar el pis i tothom es va quedar records d'ella. Jo no estava a BCN però quan vaig tenir l'oportunitat de veure'l abans que passés a altres mans i vaig veure la pala allà damunt que ningú la volia ja que ara es fa amb coses més modernes, -vaig demanar: que me la puc quedar??? serà un (altre) record fantàstic!! i evidentment a casa la tinc. Per això aquesta crema per mi va ser de les més bones que he menjat mai!
👏👏👏
Publica un comentari a l'entrada